Tesi doctoral - Université Paris-Est / Universitat Autònoma de Barcelona, 2019.

Inclou referències bibliogràfiques, resum i annex de figures

Aquesta tesi intenta explicar la paradoxa entre el fet que la mobilitat espacial sigui un recurs, especialment per a l’accés a l’ocupació o a l’habitatge i que, alhora, les pràctiques de mobilitat generin importants costos o dificultats (ja sigui en termes econòmics, en esforç diari o en les conseqüències en l’organització de la vida personal o familiar), especialment per a aquells que tenen una llarga mobilitat per anar al(s) seu(s) lloc(s) de treball. Ens interessem en els treballadors que pertanyen a les categories socials més modestes ja que suposem que tenen menys marge a l’hora d’adaptar-se a aquestes situacions restringides de mobilitat. En aquest estudi, buscarem entendre en quina mesura la llarga mobilitat diària per anar a la feina mostra una dependència a la mobilitat i quines en són les formes i les conseqüències per als treballadors amb ingressos modestos.

Després d’haver quantificat aquesta població amb les enquestes de mobilitat disponibles a la regió metropolitana de Barcelona i la metròpolis Aix-Marseille-Provence i haver-la dividit en quatre grups: els “Lents amb un únic lloc de treball”, els “Ràpids amb un únic lloc de treball”, els “Lents amb múltiples llocs de treball” i els “Ràpids amb múltiples llocs de treball”, realitzarem una enquesta qualitativa a 40 d’aquests treballadors. En primer lloc, la recopilació de dades GPS permet l’observació dels seus moviments diaris durant una setmana. Posteriorment, amb una entrevista semiestructurada comentem l’espai recorregut així com la seva situació residencial, professional i familiar. La recopilació de dades biogràfiques ens dóna l’oportunitat de reconstruir la seva trajectòria de vida en el temps i en l’espai. Amb aquest conjunt de dades, analitzem com aquesta situació restringida de mobilitat diària està vinculada als ajustaments entre les aspiracions i les condicions d’accés a l’habitatge, a la configuració de la vida professional i la situació familiar i, també, a les evolucions de les competències i els potencials de mobilitat al llarg de la vida d’aquests treballadors. Malgrat l’observació de pràctiques de mobilitat molt heterogènies, podem constatar que la llarga mobilitat diària és, de vegades, el preu que han de pagar els treballadors modestos per tal d’integrar-se socialment en aquestes dues metròpolis europees.