Tesi doctoral - Universitat de Lleida. Departament de Geografia, 2014

Inclou bibliografia i índex.

L’any 1830 es va inaugurar la que es considera primera línia de ferrocarril moderna del món, que unia les ciutats de Liverpool i Manchester. Des d’aquell moment, la xarxa es va estendre per dominar ben aviat el sector del transport a Europa a mitjans del segle XIX. Però finalment ha anat sent paulatinament substituït pel transport per carretera. Sempre, amb ritmes i intensitats diferents a cada país i a cada regió del continent. És per això rellevant conèixer millor el paper que ha jugat el ferrocarril, sobretot durant el període de màxima expansió. En concret, es pretén valorar la seva influència en la distribució de la població a Espanya, dins del context d’Europa. Per portar a terme aquest objectiu, s’ha fet ús dels Sistemes d’Informació Geogràfica i de l’anàlisi estadística. Tanmateix també s’aporta una visió descriptiva de l’evolució del ferrocarril al Continent. La tesi parteix de la hipòtesi que el ferrocarril va incentivar la concentració de la població en el període d’hegemonia. A partir de l’eclosió del transport per carretera, el ferrocarril va perdre el protagonisme com a principal mitjà de transport i, per tant, va deixar de ser un factor condicionant en la distribució de població. Més endavant, el ferrocarril d’alta velocitat no va implicar canvis significatius en aquesta dinàmica. Els resultats mostren com el ferrocarril va incentivar la concentració de la població al voltant dels municipis amb estació, per un major creixement o una menor pèrdua que els municipis del seu entorn. També és visible que aquest procés succeeix, en especial, a les regions més dinàmiques.