Tesi doctoral- Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2007.

Des de l'explosió industrial i urbana de Barcelona, coneguda a partir del segon terç de segle XIX, el territori municipal central havia experimentat un creixement continu de població fins a finals de la dècada de 1970, un augment cimentat en la incessant aportació de la variable migratòria. Coincidint amb la saturació de la trama urbana municipal, el volum de població assolí el seu sostre, un moment al que va prosseguir un període de pèrdua d'efectius, aturat recentment com a conseqüència de la transnacionalització dels fluxos migratoris. La present Tesi Doctoral s'emmarca en el context d'aquesta Barcelona saturada, un període en què la redefinició de l'estructura sociodemogràfica de la població que resideix a la ciutat no només és conseqüència de les característiques dels individus que s'incorporen a la ciutat, sinó també dels que l'abandonen. El treball es proposa l'estudi de les característiques sociodemogràfiques dels migrants que han passat per la ciutat de Barcelona, i així poder identificar l'existència d'una hipotètica selectivitat migratòria que filtra als individus que participen als fluxos migratoris barcelonins en funció dels seus trets sociodemogràfics. Sintetitzant, contrasta el perfil dels emigrants, immigrants i dels residents que canvien d'habitatge a l'interior de la ciutat central, i analitza la incidència de la migració en la redefinició de les característiques de la població que resideix a Barcelona. La investigació s'estructura en tres grans apartats. El primer retrocedeix fins a l'explosió industrial i urbana de Barcelona per encetar un recorregut per la història demogràfica de la ciutat d'una forma integrada. S'analitza la incidència dels components demogràfics en l'evolució de la població i s'identifica la singularitat del comportament de la migració en les dues darreres dècades del segle XX, període en què s'insereix la major part del treball. En abastar un període temporal tan ampli, la reconstrucció demogràfica ha estat complexa i ha necessitat d'una minuciosa tasca de recopilació de les diferents fonts d'estocs i de fluxos. La segona part de la Tesi Doctoral aprofundeix en l 'estudi de la dinàmica migratòria i residencial d'aquest darrer període, integrant també la dimensió dels canvis d'habitatge que es realitzen a l'interior de Barcelona, un aspecte poc introduït en la literatura sobre mobilitat residencial a la ciutat. L'apartat s'enceta amb la revisió des d'una perspectiva demogràfica del procés de desconcentració de les principals metròpolis espanyoles, s'atura en l'anàlisi de les migracions i de la mobilitat residencial de la ciutat central en la relació amb la resta de la metròpoli, Catalunya i Espanya, continua amb l'estudi de les implicacions de la participació de la població estrangera en els fluxos residencials metropolitans i finalitza insinuant l'adveniment d'una possible nova etapa recentralitzadora que podria estar coneixent la ciutat central. Finalment, la tercera part es configura com el cos principal de la recerca. L'apartat es planteja l'estudi de la selecció sociodemogràfica que s'exerceix sobre els migrants que incorporen la ciutat central com a origen o destinació del canvi de residència. Amb l'anàlisi del 100% de les microdades censals catalanes de 2001, els resultats ratifiquen l'existència d'un filtre migratoris exercits per la ciutat central, de forma que les característiques sociodemogràfiques dels individus que han inclòs el municipi de Barcelona en el seu itinerari residencial són diferents en funció del tipus de moviment realitzat. Aquesta diversa composició dels fluxos migratoris ha determinat les característiques de la renovació de la població de Barcelona, i ha redefinit, per tant, la seva estructura sociodemogràfica del present.