Tesis doctoral - Universitat Autònoma. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2019.

Inclou bibliografia general (p. [361]-389) i índex: general (p. [ix]-xiii), gràfics, taules, mapes i imatges (p. [391]-393)

Després d’una etapa de descentralització poblacional i econòmica, la ciutat de Barcelona ha esdevingut un espai residencial especialment atractiu. La conjunció de diverses dinàmiques, algunes sense precedents, han augmentat de manera excepcional la pressió sobre el mercat de l’habitatge. Canvis en les estructures familiars, modificacions en les preferències residencials i processos de transformació urbana, sobretot l’especialització turística i la diversificació dels usos dels habitatges, han revaloritzat l’estoc residencial de la ciutat. Tots aquests elements han tingut una incidència espacial desigual. Determinats barris han concentrat de manera rellevant alguns dels factors. Aquest escenari ha comportat un seguit d’implicacions poblacionals. La present tesi s’apropa a dues d’aquestes conseqüències: la pèrdua de llars i la gentrificació. A través d’una metodologia quantitativa i utilitzant una perspectiva demogràfica i geogràfica, s’analitzen els canvis a escala inframunicipal. S’utilitzen dades de diferent naturalesa: per un costat, dades demogràfiques extretes de fonts censals i padronals, i per l’altre, dades geogràfiques i econòmiques de registres administratius (cadastre, llistat d’empreses, etc.) i de big data (Airbnb, Flickr, etc.) per descriure les característiques principals dels barris. Els capítols empírics analitzen diversos aspectes de la relació entre les característiques geogràfiques, residencials i poblacionals utilitzant Barcelona com a cas d’estudi. Els resultats mostren, en primer lloc, com les llars unipersonals han crescut de manera excepcional, si bé ha estat un creixement desigual a escala territorial i amb algunes singularitats en l’últim període. En segon lloc, hem ratificat la no neutralitat de l’activitat turística en matèria poblacional, especialment, pel que fa a la influència dels establiments per pernoctar en el nombre de llars i en la relació amb els processos de gentrificació. Finalment, hem vist com la presència d’Airbnb no és aleatòria i té un patró geogràfic i sociodemogràfic de penetració territorial semblant en diferents ciutats de l’Estat.

Document en català i anglès.