Existeix el temor que l’explosió de violència que ha sacsejat els barris perifèrics de les grans ciutats franceses, com també periòdicament succeeix en els guetos nord-americans, s’estengui a casa nostra amb el fenomen de la immigració i de l’augment de la separació ètnica a la ciutat europea. Aquest llibre porta el lector fins al gueto de Chicago i a un polígon de la perifèria industrial de París, on descobrim que la marginalitat urbana no està teixida arreu del món amb els mateixos fils, però que la proliferació dels “barris problemàtics” demostra que les estructures i les polítiques estatals tenen un paper determinant en l’articulació de les desigualtats de classe, de lloc i d’origen en qualsevol cas. Aquest llibre refuta metòdicament la tesi de l’”americanització” de la metròpolis a partir del model del gueto negre. Revela, en canvi, com la cristal•lització d’un nou règim de marginalitat nodrit per la inestabilitat laboral, el retrocés de l’Estat social i la concentració, en barris de mala fama, de categories mancades d’un llenguatge col•lectiu, impedeix que es puguin forjar una identitat comuna i afirmar reivindicacions col•lectives. Mostra des d’una nova perspectiva la barreja detonant entre misèria i opulència i la violència que en sorgeix a les metròpolis del Primer Món. Pàries urbans ofereix unes eines importantíssimes per donar vigor al debat públic sobre les desigualtats socials i la ciutadania a l’inici del nou segle.

Loïc Wacquant és professor de la Universitat de Califòrnia-Berkeley i investigador del Centre de Sociologia Europea-París. Els seus llibres han estat traduïts a més d’una dotzena de llengües. És autor, entre altres, de Les presons de la misèria (1999), Cos i ànima (2001) i Castigar els pobres (2006), també publicades per Edicions de 1984.