L'obra està formada per 2 volums.

Jordi Buyreu i Juan, Núria Florensa i Soler, Sílvia Jurado Carrasquero, Eduard Martí i Fraga, Miquel Pérez Latre, Eduard Puig i Bordera

L’establiment, el 1493, del règim de matrícula (insaculació) en la Generalitat o Diputació del General de Catalunya va donar lloc a l’existència dels anomenats llibres de l’ànima, on eren inscrites totes aquelles dignitats o persones dels tres estaments (braços eclesiàstic, militar i reial) que tenien drets polítics i podien ser «elegides» per a l’exercici dels càrrecs de diputats i oïdors segons el sistema de sac i sort i per a un govern triennal de sis consistorials (tres diputats i tres oïdors, un per cada braç estamental). Les nòmines d’aquests llibres són sovint consultades per tal de situar històricament i políticament persones de la nostra història i del conjunt territorial català. D’aquesta nòmina, n’eren extrets, de diverses bosses, els qui havien d’exercir les funcions de diputats i oïdors. La nòmina dels insaculats, és evident, era molt més extensa que la nòmina dels extrets. La nòmina dels extrets ja és coneguda. Aquest volum va més enllà i conté l’edició d’aquests llibres, és a dir, l’edició de la matrícula dels insaculats entre 1493 i 1714, data en la qual el Borbó liquidà el sistema institucional català. Disposar d’aquesta matrícula, en la qual figuren els extrets i els qui mai no ho foren, pot ser de gran utilitat per a la historiografia catalana, per tal de situar no sols el sistema de poder català, sinó també les persones i famílies que hi arribaven i que eren en el poder tant si la sort les afavoria com si no, i això, en un llarg període cronològic. Aquest volum permet la consulta de la nòmina en termes cronològics, tal com la trobem en els llibres de l’ànima. El segon volum permet la consulta en termes alfabètics de cognoms i de llocs. Una introducció també informa sobre aquest sistema electoral històric i el seu trajecte i avatars en la història electoral de la Generalitat.