Recopilació de les conferències del les I Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip.

La Repoblació del Camp de Tarragona. Estat de la qüestió amb sis conferències, una taula rodona i per acabar una visita guiada al castell del Catllar. Professors i diversos estudiosos van exposar les línies actuals d’investigació sobre la reconquesta i repoblació cristiana al sud de Catalunya, preferentment al segle XII, una història sens dubte èpica i fundacional.
Lucas Villegas ens parla de la influència de les creuades i la participació normanda, i no com un fet aïllat sinó com a una altra guerra santa animada pels arquebisbes i els papes i en col·laboració amb els comtes de Barcelona.
Eduard Juncosa tracta la qüestió del cosenyoriu de la ciutat de Tarragona que exercien per indivís els comtes-reis i l’arquebisbe.
Ezequiel Gort defensa la tesi que, amb anterioritat a aquesta colonització medieval, hi havia comunitats pageses que, al no estar sota el control feudal i pagament de rendes, no generaven documentació però eren població real.
Josep Maria Sans Travé enllaça el cas de la Conca de Barberà amb el Camp de Tarragona, des dels segles X al XII, i com a figura central Ramon Berenguer IV, que eixampla el comtat de Barcelona cap a occident, situant la frontera a tocar de l’Aragó, i amb la cooperació de nobles i institucions religioses, com fou el cas dels cistercencs a Poblet.
Antoni Virgili compara els casos de Tarragona i de Tortosa, més dificultós militarment i econòmicament en el cas de la ciutat ebrenca.
Montse Rovira analitza el Milà, com a nou model de repoblació amb les cartes de població de noves viles i ja no tant amb una xarxa de castells termenats.