Tesis doctoral - Universitat Autònoma. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2018.

Inclou bibliografia general (p. [403]-445) i índex: general, gràfics, taules, mapes i imatges (p. [11]-22)

La tesi doctoral s’ha plantejat com un acostament, des de la Demografia Històrica, a la qüestió de la immigració francesa a Catalunya als segles XV-XVII a partir de l’estudi de la mobilitat social dels immigrants, la immigració femenina, la formació de la parella, o la transmissió intergeneracional entre els immigrants francesos i els seus fills i filles. Aquests aspectes no han estat tractats per la historiografia principal sobre la qüestió i són de principal transcendència per a conèixer la incidència real de la immigració francesa en l’evolució de la història de la població catalana. Aquesta tesi compta amb una sèrie de capítols que tracten individualment els temes següents: límits cronològic i territorials de la immigració francesa a l’Àrea de Barcelona en Època Moderna, perfil demogràfic i social dels immigrants francesos, pes de la immigració femenina dins el conjunt de l’onada migratòria francesa, comportament matrimonial dels immigrants francesos i, finalment, anàlisi de la transmissió intergeneracional. La recerca s’ha portat a terme a partir de tres fonts principals: la Barcelona Historical Marriage Database (BHMD), una de les series de registres vitals conservades més llargues del món, construïda a partir dels Llibres d’Esposalles de l’Obra de la Catedral de Barcelona, una font de caràcter fiscal sobre el matrimoni sorgida d’un privilegi atorgat per Benet XIII (1394-1423) a la Catedral i que esdevé un registre matrimonial de tota la diòcesi anterior a l’aparició dels registres parroquials a rel del Concili de Trento (1545-1563); els expedients matrimonials de la Catedral de Barcelona i, finalment, la Matrícula de francesos de 1637. Les dues primeres resulten gairebé inèdites en l’estudi de la immigració francesa, mentre que la tercera, tot i que molt utilitzada, va ser analitzada de forma íntegra tan sols per Nadal i Giralt en els anys 60. La immigració francesa a la Catalunya moderna és un tema sobre el qual en les darreres dècades s’ha anat bastint tot un corpus historiogràfic que abraça des d’obres tan llunyanes com la d’Enric Moreu-Rey (1959) fins a d’altres molt recents i que, principalment, s’ha encarregat d’establir per a l’onada migratòria francesa els factors d’expulsió i atracció principals (pull and push factors), o la localització d’immigrants en nombrosos estudis de caràcter local i comarcal i en diferents cronologies, però, a grans trets, en la segona meitat del segle XVI i la primera meitat del XVII. A més, també s’ha establert un perfil social de l’immigrant francès. Els resultats principals de la tesi apunten que: La immigració francesa mostra una distribució heterogènia en el temps i en l’espai, centrada en la zona litoral i als principals nuclis urbans i a cavall dels segles XVI-XVII, amb procedències equilibrades entres les tres zones principals d’emigració; l’estructura socioeconòmica dels immigrants francesos és comparable a la dels autòctons, formada majoritàriament per pagesos i artesans i amb poca mobilitat, tant ascendent com descendent, tot i que amb un important major pes de treballadors sense terra; la immigració femenina, de menor volum que la masculina però existent, presenta alguns trets diferencials, com són una major proporció d’immigrants amb origen pirinenc i de pagesos i jornalers entre els pares de les esposes que entre els marits; el comportament matrimonial dels francesos i franceses s’ha observat diferent al dels autòctons, més per l’aspecte geogràfic que pel social, amb una tendència a l’homogàmia malgrat el baix nombre de dones franceses i destacant les unions de marits francesos amb dones vídues i, finalment, una forta transmissió intergeneracional entre els immigrants francesos i els seus fills i filles, encara que amb paràmetres similars als del conjunt de la població catalana.

Document en català i anglès.