Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2014

Inclou bibliografia

L'estudi de la relació entre les situacions i esdeveniments familiars i l'estat de salut integral de les persones revesteix un interès especial donada la ingent investigació realitzada entorn dels determinants socioeconòmics de les desigualtats de salut enfront de la molt menys prolífica literatura sobre determinants intermedis o contextos mediadors de la salut, com la família. Aquests determinants són especialment rellevants en l'anàlisi de les desigualtats en salut de les societats avançades en les que la mortalitat ha assolit uns nivells molt baixos. La tesi parteix d'un estudi que contextualitza la naturalesa de la salut subjectiva, calibrant la seva capacitat de captar aspectes de les condicions de salut objectiva a Espanya. A partir d'aquest estudi, les tres publicacions restants conformen el nucli del treball mitjançant l'anàlisi dels efectes relatius de diferents situacions familiars, diferents posicions a la llar i diferents transicions establertes a partir d'esdeveniments familiars centrals en el curs de la vida dels individus (naixement de fills, formació i dissolució de parella, etc.). A més, es dedica un treball específic a l'estudi dels efectes de causalitat i selecció sobre la relació entre esdeveniments familiars i salut. Una de les troballes més destacables de la feina, contrastat mitjançant una anàlisi a nivell europeu, és que en les edats avançades els avantatges de la convivència en parella sobre la salut deixen de ser significatives com a conseqüència, probablement, de la forta selecció que van patir les cohorts que al llarg de la vida van estar exposades a condicions de salut adverses fins arribar a les edats avançades. Aquesta selecció potencial és plantejada tant a nivell contextual (nivells de mortalitat preadulta) com a nivell individual (influència dels estils de vida sobre la mortalitat diferencial de persones solteres i en unió). Una altra de les contribucions destacades del treball ve donada pel fet de demostrar que la influència neta de diferents factors sobre indicadors de salut integral com la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) ve intervinguda clarament pel gènere i els seus rols associats. Així, la tesi demostra que la posició a la llar és un factor més condicionant de la QVRS entre les dones mentre que la posició socioeconòmica ho és més entre els homes. De manera interessant, altres dissemblances en la relació estudiada per a homes i dones es produeixen en funció de la relació familiar analitzada (la convivència en parella i / o la paternitat-maternitat). A més, la incidència dels mecanismes de causalitat i selecció es mostra així mateix dispar en la seva preponderància en el cas d'homes i dones. En conjunt, els resultats de la tesi posen de relleu la necessitat de superar la visió androcèntrica en la investigació en salut la qual ha incidit en aspectes socioeconòmics sense destacar prou la rellevància d'altres determinants per explicar les desigualtats de salut entre les dones. A més, el treball constitueix una aportació molt rellevant per al cas espanyol sobre la diferenciació dels efectes de selecció per salut dels individus que experimenten els diferents esdeveniments familiars i els efectes de causalitat d'aquests esdeveniments sobre les desigualtats de salut dels individus.