Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2012

Inclou bibliografia i annexos.

Aquesta tesi doctoral es proposa identificar les lògiques explicatives de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE), per tal d’entendre per què no disminueix la incidència de l’avortament voluntari en un context on s’ha establert un sistema de salut sexual i reproductiva (SSR) ampli, que contempla la prevenció dels embarassos no desitjats i que pretén reduir-ne la xifra d’IVE. El marc explicatiu de referència per a l’estudi de la IVE considera la IVE com a procés i no com un esdeveniment estàtic i permet articular els diversos factors que estan afectant el procés de decisió individual de la IVE: les lògiques socials. Segons aquesta perspectiva del fenomen, el procés individual d’IVE està format per 5 etapes: a) La sexualitat, b) l’anticoncepció, c) l’embaràs no desitjat d) la decisió d’IVE i e) l’accés al sistema sanitari. Aquesta recerca consta de tres objectius específics, amb un capítol dedicat a cadascun d’ells: 1) Caracteritzar el recurs a la interrupció voluntària de l’embaràs en una dècada (1998-2008) considerant la intensitat i el perfil de les dones que avorten a Espanya, 2) Documentar els objectius públics dirigits a disminuir les IVE i a garantir la SSR a Espanya i 3) Analitzar el procés individual de la IVE en dones de 25-34 anys, tram d’edats que el nostre context defineix com a moment ideal a la maternitat Per respondre la pregunta de recerca s’utilitza la metodologia quantitativa i qualitativa: a) l’estudi quantitatiu es basa en el Registre d’IVE que ofereix les dades quantitatives de l’avortament més exhaustives i b) l’anàlisi qualitativa es basa en les entrevistes en profunditat dirigides a dones embarassades que decideixen interrompre l’embaràs i en els grups de discussió amb professionals sociosanitaris. Els resultats principals de la tesi, per cadascun dels objectius específics, són: 1) la incidència de la IVE ha augmentat en una dècada (1998-2008) a Espanya i es consolida un patró d’edat jove; les dones menors de 30 anys presenten les taxes d’avortament més altes i l’augment més important ha estat en edats adolescents en aquest període. En un context d’alta prevalença anticonceptiva l’avortament esdevé un recurs davant d’un embaràs no desitjat. 2) Es confirmen les limitacions dels objectius públics dirigits a disminuir la IVE degut a la complexitat del procés individual d’IVE: no tan sols per la dificultat de contemplar les 5 etapes del procés de la IVE, sinó també per la necessitat d’atendre les dones en tots les etapes del curs de vida i 3) Les dones que volen interrompre l’embaràs i aquelles que decideixen continuar la gestació consideren els mateixos factors per construir la decisió. La situació afectiva i de parella és el factor més estructurant de la decisió. Les dades quantitatives mostren la importància de la situació de convivència amb la parella mentre que a través de les dades qualitatives s’ha revelat important la qualitat de la relació i l’existència d’un projecte parental en comú. La IVE és un tema social controvertit, però la decisió final d’avortar és privada. Aquesta dicotomia genera una bretxa entre les lògiques socials i les decisions individuals en el procés de la IVE