Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2006

L'evolució de la població de nacionalitat estrangera i la seva distribució territorial en el municipi de Barcelona són els objectes d'estudi d'aquesta Tesi Doctoral. Es parteix de la hipòtesis de que les característiques sociodemogràfiques de la població de nacionalitat estrangera i del conjunt de la població són les que expliquen, en el marc de la jerarquia socioeconòmica dels barris barcelonins, el procés d'assentament territorial dels residents estrangers. Des de l'any 1991, amb vint-i-quatre mil residents estrangers, poc menys de l'1,5% dels barcelonins, fins les dades més recents que es corresponen a inicis de 2006, quant se superen els dos-cents seixanta mil estrangers empadronats, i s'assoleix el 15,9% del total de residents, s'analitza l'evolució i la composició de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona, així com la seva distribució territorial en els barris i seccions censals del municipi, desagregant les dades per les principals nacionalitats. D'una situació a inicis i mitjans dels noranta caracteritzada per la polarització espacial, es dóna pas a una dispersió de la immigració a tots els barris de la ciutat. La inicial concentració en el centre històric (Ciutat Vella) d'inicis dels noranta es manté en tot el període considerat, emergint nous espais d'assentament relacionats amb la major dispersió de llatinoamericans i el canvi de les pautes residencials d'altres nacionalitats per un major temps d'estada en el municipi. D'aquesta manera, barris del nord-est de la ciutat, on a inicis dels noranta la immigració internacional era inexistent, apareixen avui en dia entre els barris amb major proporció de residents estrangers, barris que creixeren a raó d'antics processos migratoris en les dècades dels seixanta i setanta. En canvi, els barris que acullen població més benestant, i que a inicis dels noranta es mostraven com els barris amb major proporció de residents estrangers, majoritàriament de l'Europa comunitària (Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts), perden progressivament protagonisme, tant pel menor creixement de les nacionalitats anteriorment presents, com per la dificultat d'entrada de nous col·lectius. El territori torna a reproduir funcions ja conegudes, Ciutat Vella com a punt d'arribada i d'inserció inicial a la ciutat, i els barris del nord-est com barris de progressiu assentament, on la jerarquia socioeconòmica del municipi explica les pautes d'inserció per sobre de la nacionalitat. A més a més, s'han calculat els principals indicadors estadístics que ens resumeixen aquestes pautes, trobant una àmplia diversitat de situacions: nacionalitats amb alta segregació i concentració residencial; nacionalitats amb una concentració i segregació mitjanes, i nacionalitats amb baixa segregació residencial, on la etapa del projecte migratori conjuntament amb les característiques sociodemogràfiques ens expliquen la major part dels processos d'inserció. Únicament en les nacionalitats més concentrades s'han d'apuntar altres variables explicatives, lluny de les seves característiques sociodemogràfiques. Factors interns de cohesió o externs de discriminació expliquen les majors concentracions territorials. En canvi, la situació trobada per el conjunt de residents estrangers, caracteritzada per una baixa segregació residencial, amaga una forta precarietat visible en les característiques de l'habitatge i en la seva sobreocupació. De manera similar a altres ciutats del sud d'Europa, la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera no ens informa del seu procés d'inserció. S'apunta llavors l'existència d'una segregació fragmentada, recolzada en el mercat de l'habitatge i no sempre visible en la distribució, alhora que existeixen al mateix temps diverses estratègies i pautes d'inserció a la ciutat segons la nacionalitat.