Tesi doctoral- Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2002

Inclou bibliografia

Aquesta tesi és un treball pioner en el camp de la Demografia catalana i de les telenovel·les de producció pròpia perquè posa en relació dos camps d'investigació, el de la Demografia i el de les telenovel·les a Catalunya. L'objectiu final és analitzar de quina forma es representen els canvis demogràfics dels anys noranta en dues telenovel·les catalanes -Poble Nou i els cent primers capítols d'El Cor de la Ciutat- des de la perspectiva de gènere. La hipòtesi de la recerca és que les telenovel·les són formes de cultura popular que representen comportaments demogràfics. Els productors i guionistes beuen de la realitat per construir-les i seleccionen determinades actituds en matèria sociodemogràfica i cultural, de manera que normalitzen i democratitzen esdeveniments emergents amb una funció moralitzadora de la societat i creant uns referents comuns sobre aquests comportaments, en els quals els ingredients d'identitat catalana sempre estan presents. La primera part de la tesi és el marc teòric, on faig una exploració dels treballs acadèmics que han tractat el gènere telenovel·la arreu del món. Començo per fer una història de l'origen d'aquest gènere de ficció en forma de fulletons per entregues, passant per la radionovel·la i, finalment, arribant a les telenovel·les. Estudio els diferents tipus de produccions segons l'origen per arribar a la conclusió que tots els productes d'aquesta mena tenen trets locals, però parlen de temes universals: els de l'esfera privada de les relacions personals. També es repassen les metodologies més destacades que han estudiat les telenovel·les, es especial atenció a les aproximacions des de la perspectiva de gènere. El capítol més innovador d'aquesta primera part de la tesi és el que tracta el canvi demogràfic en relació a les telenovel·les, aquí explico com darrerament la Demografia ha incorporat els estudis dels missatges emesos a través dels mitjans de comunicació, especialment les telenovel·les, com a possibles elements difusors de noves idees, tecnologies i comportaments demogràfics. En aquest sentit, destaco els treballs dels demogràfs Vilmar Faria i Joseph Potter a Brasil. Acabo la primera part de la tesi amb la proposta metodològica pel cas d'estudi català, una metodologia qualitativa dissenyada ad hoc que compta amb dos nivells d'anàlisi: l'anàlisi del context de producció de les telenovel·les a Catalunya i l'anàlisi demogràfica des de la perspectiva de gènere del text. A la segona part de la tesi trobem els resultats de l'anàlisi del context de les telenovel·les catalanes. Concretament es tracten els aspectes de la seva gènesi (antecedents i origen, característiques, evolució del gènere, els temes que tracten i la seva funció com a transmissores de valors); aspectes sobre la producció (objectius dels productors i estratègies de programació); i les qüestions relatives al consum i impacte social de les telenovel·les catalanes, a través de les publicacions en premsa i dels estudis fets per investigadors socials. Finalment, a la tercera part de la tesi estan els resultats de l'anàlisi del text. En aquest cas em fixo en la forma com es representen l'emancipació familiar dels joves, la formació i ruptura d'unions i famílies, la maternitat i paternitat, els mètodes anticonceptius, l'avortament, la salut sexual i reproductiva i la sexualitat.