Tesi doctoral-Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia, 2000.

Inclou bibliografia (p. 289-303)

I. Introducció. -- 1a part: Marc teòric i metodològic: 2. Opcions teòriques i metodològiques. 3 Desenvolupament de la recerca i treball de camp. -- 2a part: El context català. Població, poblament i treball al Baix Empordà: 4. El context català: població, treball i mobilitat. 5 Evolució de la població i el poblament al Baix Empordà: trets generals. 6 Treball i ocupació a la comarca del Baix Empordà. -- 3a part: La mobilitat al Baix Empordà: 7 La mobilitat quotidiana de la població: els desplaçaments laborals. 8 Migració i assentament de la població al Baix Empordà: antecedents. 9 Continuïtat i canvi en les pautes de mobilitat i d'assentament de la població: la situació actual. 10 Les característiques dels migrants: el treball. 11 Conclusions. 12 Epíleg. Noves direccions de la recerca, nous plantejaments de futur. -- Bibliografia

L'estudi de la incidència que ha tingut la migració en la societat espanyola i catalana ha sigut objecte d'ampli debat científic i social. Durant aquest segle s'ha assistit a una profunda relocalització de la població en consonància amb el procés d'implantació del capitalisme a tot el territori i la creació d'un mercat laboral unitari. L'atenció s'ha dirigit bàsicament a l'estudi dels grans fluxos migratoris i, en especial, de les migracions que amb origen en les zones rurals s'han orientat cap a les concentracions urbanes i industrials de la península amagant, tot sovint, la major diversitat i complexitat del sistema migratori durant aquells anys. Aquesta situació es mantingué fins a mitjans dels anys setanta dintre d'un procés pràcticament ininterromput de creixement econòmic. Ara bé, les successives crisis dels anys setanta i vuitanta han provocat i continuen provocant una sèrie de transformacions de molt diversa índole. Un dels aspectes més afectats ha sigut el treball, les condicions laborals o la relocalització dels ocupats dintre dels diversos sectors d'activitat. I, també, la mobilitat de la població. Un simple cop d'ull al volum i la direcció dels moviments migratoris mostra una realitat ben diferent a la de dècades precedents. Sense deixar de banda la pluralitat de causes que poden haver incidit en aquesta transformació, sembla evident que la incidència de la migració en la societat i en el mercat laboral d'origen i de destinació no és la mateixa, com segurament tampoc ho és la nova interrelació entre la mobilitat i el treball. Aportar coneixement a aquests processos es constitueix, per tant, en l'objectiu principal d'aquesta tesi. Primer, teòricament, exposant les principals aportacions que s'han fet a l'estudi de la mobilitat i la migració, especialment en el seu vessant "econòmic" i com es vincula la mobilitat de la població -ja sigui la mobilitat quotidiana o la mobilitat que comporta un canvi de residència- amb les transformacions territorials i laborals. En segon lloc, analitzant el funcionament del treball i la mobilitat associada a aquest dintre d'una àrea territorial concreta i acotada: la comarca gironina del Baix Empordà. Respecte a la mobilitat, i només d'una manera introductòria, dos trets caracteritzen aquesta comarca. Per una banda, el continuat creixement tant dels intercanvis migratoris intracomarcals i extracomarcals, amb el manteniment d'un saldo migratori positiu del Baix Empordà amb la resta de Catalunya i d'Espanya. La comarca, com tota la província de Girona, ha mantingut des dels anys seixanta un continuat creixement de la seva població, una part important del qual es deu a la diferència constantment positiva entre la gent que ha vingut i la que ha marxat. En aquest sentit, la pròpia dinàmica econòmica de la comarca, amb l'especialització en tot un seguit d'activitats relacionades amb el turisme i la construcció, l'ha preservada de l'impacte, sovint més dur, que les successives crisis des dels anys setanta han tingut sobre altres comarques catalanes amb un teixit industrial més dens. Per altra banda, el segon aspecte a considerar és la seva posició i possible evolució dintre de la transformació econòmica i espacial que les noves condicions de desenvolupament del capitalisme estan tenint sobre el conjunt de l'espai i de la societat catalana. Així, les relacions de tot tipus entre aquesta comarca amb el que són les ciutats -la ciutat real i no el simple territori que delimita el municipi administratiu- de Barcelona i Girona tenen un paper destacat en la seva dinàmica econòmica i, és clar, sobre l'evolució en l'assentament i la mobilitat de la població